mar 12


Com hem estat fent aquests darrers anys, hem celebrat la jornada de recerca en què oferim un espai per a que l’alumnat de primer de batxillerat pugui assistir a les presentacions de Treballs de Recerca d’alumnat de segon de batxillerat que entre els centres de secundària de la demarcació de Lleida ens proposen.
A la jornada hi van assistir 750 alumnes de primer de batxillerat de 13 centres de secundària de la demarcació i s’hi van exposar 42 treballs de recerca.

També vam aprofitar la jornada per tornar a presentar el projecte Itinera, amb el qual oferim a l’alumnat un espai on trobar informació sobre l’elaboració  del treball de recerca i, fins i tot, la possibilitat de comptar amb assessorament de lart del personal tècnic i professorat de la pròpia Universitat de Lleida. Si en voleu més informació hi podreu accedir a través d’aquest enllaç.

Seguidament us detallem el contingut de la jornada.

Àmbit artístic

Retrat i reportatge fotogràfic de la societat a càrrec d‘Isaac Berenguer Roigé de l’Institut Màrius Torres (Tutora: Marta Ballarín Enjuanes)
Aquest treball està enfocat cap al camp de la fotografia. Consta de dues parts: la primera és un que retraten la societat. Cada un d’ells expressa, ja sigui d’una forma fonament teòric que explica la selecció de la realitat (l’enquadrament) i el què és i l’evolució al llarg de la història sobre el retrat i el fotoperiodisme. Paral•lelament, i gràcies amb aquest fonament teòric, he elaborat cinc reportatges fotogràfics metafòricament parlant o no, la societat en que vivim. Cada fotoreportatge està prèviament pensat i cultivat d’una forma que encaixi amb la temàtica comuna.

La influencia de l’ època victoriana en les tribus Urbanes a càrrec de Jaime Palau Vidal del Col•legi Episcopal (Tutora: Irene Nòria Jové)

La influencia de l’ època victoriana en les tribus urbanes d’ avui en dia, parlant del lolita i el steampunk. Com a part pràctica, s’ ha realitzat un vestit d’home steampunk i dos entrevistes a dos portadores d’ aquests estils.


La moda, des dels seus inicis fins a l’actualitat
a càrrec de Ignasi Lopez Berga de l’Institut Màrius Torres (Tutor: Juan José González Fabra.

És un recull d’informació sobre la historia de la moda des dels seus inicis fins a l’actualitat. Finalment he fet un vestit des del patronatge fins a la confecció.

Els titelles a càrrec de Sergi Camí Garanto de l’Institut Màrius Torres (Tutor: Daniel Cros Olivert)
En aquest treball parlo sobre les titelles. N’explico la seva història, des dels seus orígens fins ara a l’actualitat. També defineixo tots els tipus de titelles que existeixen. Basant-me en la teoria, faig un recorregut pràctic pels tipus de titelles que més m’agraden com: els titelles de guant, els titelles de tija, els titelles de fil i els titelles corporals. Finalment he fer un vídeo de cada una de les titelles construïdes per poder veure com es mouen.

La fotografia a càrrec de Mariona Palau Nadal del Col•legi Episcopal (Tutora: Irene Nòria Jové) La part teòrica és una introducció en el món de la fotografia, en què es treballen els autors i gèneres principals, les seves bases i la seva història. La part pràctica és una col•lecció d’imatges pròpies creades a partir d’una tècnica primària i acabades amb recursos informàtics i contemporanis.

L’art en el cos humà a càrrec de Maryam Chami Domènech de l’Institut Màrius Torres (Tutora: Montserrat Filella Buira)
Aquest treball tracta de com la pintura, l’escultura i altres estils d’art en el cos humà han evolucionat des de l’antiguitat fins avui en dia dins de la història de l’art. Es compon de dues parts, la teoria i la pràctica. En el teòric explica com el cos humà està o ha estat representat en diferents parts del món, tant a Orient, Occident, les tribus… On podem veure les grans diferències culturals que existeixen. També ens mostra els diferents estils en que ha estat representat el cos humà, i també una recerca dels artistes més importants del body art. Cal destacar que la pràctica s’ha fet amb l’estil del body art, un de les arts de l’època contemporània. Les pràctiques es van dur a terme amb diferents persones que han fet els models, pintats amb un estil personal i amb una combinació d’estils similars. Seguidament s’han fet unes fotografies per després ser vistes amb vídeo.

Àmbit científic

Física de partícules a càrrec de Marc Domingo i Cabasés del Col•legi Episcopal (Tutora: Anna Carreras)
Es tracta d’un treball divulgatiu sobre la física de partícules. Es fa una anàlisi dels components més petits que formen la matèria de l’Univers i que ens envolta. Tanmateix, s’expliquen les eines que utilitzen els científics en l’experimentació.

A llençar la casa per la finestra a càrrec de Pol Alcalde Fontanet de Ins M. de Montsuar (Tutora: Rosa Castillo)
És un estudi sobre les diferents loteries que essencialment inclou: antecedents històrics, comparació de la probabilitat de guanyar diferents premis i l’esperança matemàtica, així com un estudi estadístic sobre els hàbits de joc de la població de Rosselló.

La física de les joguines a càrrec de Marc Borràs i Camarasa de l’Institut Guindàvols (Tutor: Anicet Cosialls)
S’intenta evidenciar el gran potencial didàctic que tenen les joguines en l’ensenyament de la física. Es fa un estudi teòric i experimentals dels principis físics implicats en el funcionament de diferents joguines.

La ciència real en la ciència ficción a càrrec de Jordi Sarradell Laguna del col•legi Lestonnac. (Tutora: Elena Ruiz)
La historia de la humanidad está repleta de personas excepcionales que, con sus ideas, han logrado hacer avanzar la ciencia, el arte y el pensamiento humano. Muchos de estos genios revolucionarios expusieron sus ideas visionarias en novelas y relatos de ciencia ficción. Mi trabajo trata de concretar la influencia que este género ha tenido en el desarrollo de la ciencia real, mediante el análisis de sus obras más relevantes de todos los tiempos

Hidrogen: recurs del present, oportunitat del futur a càrrec de Pol de la Cruz Sánchez Badia del col•legi Lestonnac (Tutora: Elena Guasch)
Quan ens imaginem un futur sostenible, les primeres idees que ens passen pel cap son els arquetips típics de energies renovables que ens han ensenyat durant la nostra vida (energia solar, eòlica, hidroelèctrica…). Però a part de les actuals, hi ha altres recursos: recursos químics. L’hidrogen, és un vector energètic en potencia, es net, sostenible i té una gran rendibilitat energètica, però realment és el candidat més probable a substituir l‘actual monopoli que hi ha al voltant dels combustibles fòssils?

Forquilles i pipetes a càrrec de Lydia Vilanueva Rourera del Col•legi l’Anunciata-Dominiques (Tutora: Paz de Prada Pérez)
La ciència i la cuina mai no han estat tan estretament relacionades. Precisament, l’objectiu d’aquest treball és mostrar la seva unió mitjançant la creació d’un menú que ens permeti investigar al voltant de les noves tècniques de la gastronomia molecular. Aquestes tècniques han estat investigades, explicades, agrupades en grups segons diversos aspectes, i posades en pràctica. Cada tècnica consta d’un plat on s’aplica sense oblidar tampoc tots els aspectes gastronòmics i referents a la creació dels plat. Dins de cada grup tècnic, trobem un experiment on es mostra la influència de les tècniques d’aquest grup en els comensals. Així descobrim tant el funcionament o bases científiques com la utilitat o resultats aplicats de la gastronomia molecular.

Àmbit de ciències de la natura

El caviar de cargol a càrrec de Ramon Garcia Seuma del Col•legi Episcopal. (Tutor: Ramon García)
El treball es centra e fer una recerca fonamentalment pràctica sobre tot el procés d’obtenció de caviar de cargol, centrat en dues espècies de les més comunes a Lleida, investigant quina de les dues és més productiva i de quina manera el procés resulta més efectiu, tot aprofundint en l’anatomia i fisiologia el cargol.

Organismes aquàtics del riu Segre a càrrec de Nadia Jimenez de l’Institut Alcarràs. (Tutor: José Manuel Pérez)
Estudi dels organismes aquàtics del riu Segre (Torres de Segre) i el seu ús com a indicadors del grau de contaminació de les aigües.

Observaciones sobre la sensibilidad al magnetismo de las hormigas de las especies Messor barbarus y Lasius niger a càrrec de Júlia Ulier del Col•legi Arabell (Tutora: Pilar Pérez Clavera)
Este trabajo está constituido por una parte teórica, sobre la orientación magnética de los animales que en nuestro caso hemos centrado en las hormigas, y una parte práctica de trabajo de campo en la que hemos observado el efecto de campos magnéticos y electromagnéticos en la orientación y disposición de las hormigas y sus hormigueros.

Influència del tipus d’adobs en el creixement de diferents cultius a càrrec de Judit Florensa de l’Institut d’Alcarràs ( Tutora: Carmen Bielsa)
Al treball ha fet un seguiment de la planta de la tomatera, tant de producció, altura, …, fent servir diferents tipus d’adobs, tant químics com naturals.

Estudi comparatiu de la producció i la simetria de dues colònies d’abelles a càrrec d’Anna Vidal Amill de l’Institut Alfons Costafreda. (Tutora: Assumpció Boix)
Estudi comparatiu per esbrinar si les condicions climàtiques influeixen en la producció i les característiques de la mel en dues colònies d’abelles, així com també estudiar la simetria de les ales d’aquestes colònies d’abelles per poder saber quina zona climàtica té unes condicions més favorables per la supervivència d’aquests insectes.

La regressió de les glaceres dels Pirineus a càrrec de Maria Badia de l’Institut Josep Lladonosa (Tutor Ferran Riba)
Estudi de com afecta el canvi climàtic en les glaces dels pirineus.

Àmbit de ciències de la salut

Overuse injuries in young tennis players: Rest is part of training, a càrrec de Paula Cristobal Bacardit del Col•legi Episcopal (Tutora: Anabel Salvador)
Aquest treball parteix de la següent hipòtesi: En els últims anys hi ha hagut un augment substancial de lesions per sobrecàrrega entre infants i joves que juguen a tenis degut a una excessiva intensitat en l’entrenament i en la competició, una dieta pobre i falta de descans. En la part teòrica del treball es tracten aspectes tècnics que contribueixen a les lesions i es donen exercicis i suggeriments per prevenir-les, així com la importància de la dieta i la nutrició i de l’ús correcte del material i equipament. En la part pràctica es porta a terme un estudi estadístic a partir d’enquestes a jugadors i entrenadors per verificar la hipòtesi sobre lesions i un altre estudi sobre el número de llicències federatives a Espanya en els últims deu anys que demostren el notable augment de jugadors i en l’edat en que aquests comencen a jugar.

Aspectes ètics de la innovació clínica en el camp de l’oncologia a càrrec de Carolina Roig Peleato del Col•legi Arabell (Tutora: Ana Paco)
El treball pretén donar a conèixer la bioètica en el camp de la innovació clínica.

Fabricació i anàlisi de pastes dentífriques a càrrec d’Anna Mena de l’Institut d’Alcarràs (Tutora: Mariona Joseph)
En aquest treball s’han utilitzat diversos mètodes per a elaborar pastes de dents casolanes. Un cop elaborades, se n’ha fet un estudi i comparació de les propietats que tenen : color, olor, gust, textura, consistència, caducitat,… També s’ha comparat les pastes obtingudes amb les pastes industrials.

Prendre el sol sense deixar-hi la pell a càrrec de Marta Cosano de l’Institut Màrius Torres (Tutora: Montse Perpinyà)
S’estudia l’efectivitat de diferents cremes solars davant els rajos ultraviolats del sol en un cultiu de cèl•lules de ronyó. Es conclou que les cèl•lules irradiades amb cremes solars són més viables que les cèl•lules control sense protecció. Aquest treball s’ha realitzat en el marc del projecte Itinera, tutoritzat per l’equip del professor Manuel Portero de Biomedicina.

Distròfia Miotònica d’Steiner. Estudi d’una malaltia hereditària a càrrec d’Aida Ortega de l’Institut Guindàvols (Tutora: mercè del Barrio)

Aquest treball de recerca es basa per una part en l’estudi d’una malaltia hereditària, la distròfia miotònica d’Steiner, la qual és una infermetat multisistèmica que afecta principalment al sistema muscular, i per una altra en l’elaboració d’un reportatge en què es mostra el dia a dia d’una persona que la pateix, així com dels recursos de que disposa. Fins fa poc en la nostra societat les malalties s’amagaven als ulls de la gent i encara més si es tractava de malalties hereditàries. Això ha provocat durant molt temps, desconeixement, por i rebuig. Amb aquest treball, i sobre tot amb el reportatge, pretenc aportar el meu gra de sorra per trencar aquests perjudicis ja que hem pogut comptar sobre tot amb la valentia de la nostra protagonista la MªJosé.

L’íctus, una realitat desconeguda a càrrec de Núria Carné de l’Institut Josep Lladonosa (Tutora: Cristina Tàrrega)
Aprofundiment del coneixement de l’ictus a través del seguiment d’un pacient.

Àmbit social

The Influence of John Paul II in the fall of comunism a càrrec de Núria Borràs del Col•legi Episcopal (Tutora: Mª José Bacardit)
El treball s’endinsa en la figura de Joan Pau II i la seva influència en l’acceleració del procés d’esfondrament del comunisme a l’Europa oriental del segle XX, i molt especialment a Polònia, on la pressió política i ideològica que va exercir i els seus lligams personals amb Led Walessa, van ajudar al creixement del sindicat “Solidarnosc”, i finalment a la caiguda del règim.

Recursos humans ¿realitat o ficció? A càrrec de Lucía Tamames del Col•legi Arabell (Tutora Mª Victòria Gómez)
Estudi de dos àmbits dels recursos humans com són la comunicació i la formació en l’àmbit de l’empresa privada i pública.

50 anys de moda. Aproximació sociològica a càrrec de Cristina Baró de l’Institut Josep Lladonosa (Tutora: Mª Antònia Sampedro)
Comparació de la moda dels anys cinquanta i de l’actual i estudi comparatiu de l’impacte d’aquesta en la societat del seu temps.

Lleida es vesteix de Gala a càrrec de Miquel Puértolas del Col•legi Lestonnac- L’ensenyança. (Tutora: Teresa Castells).
Lleida ha crescut molt considerablement en els darrers anys, a nivell socials i urbanístic. En el meu treball m´he endinsat en l’anàlisi de les noves infraestructures que s´han construït a la nostra ciutat amb l´objectiu de demostrar si Lleida les necessitava realment. En el meu anàlisi he explicat algunes de les infraestructures més importants e cada àmbit urbanístic: El Parc científic de Gardeny en ciència i recerca. L’aeroport en turisme. El Pont del Príncep de Viana en comunicacions ( juntament amb la historia de la importància del Segre per Lleida). I la Llotja en Cultura Política i corrupció a la Catalunya actual .

Política i corrupció a la Catalunya actual a càrrec de Jordi Pelay Lahuerta de l’Institut Manuel de Montsuar (Tutor: Jaume Cortada)
Es tracta d’un treball que analitza els casos recents de corrupció a Catalunya i la seva incidència en el món de la política. També fa un buidat dels programes electorals dels diferents partits polítics (eleccions del 25 N) per veure quines mesures plantegen de lluita contra la corrupció. Finalment, fa una valoració de la percepció de la ciutadania sobre el fenomen de la corrupció. (http://chejpelayo.wix.com/corrupciocatalunya )

Fotoperiodisme en la guerra civil: Heroïnes a l’ombra a càrrec d’Anna Pifarré de l’Institut Manuel de Montsuar (Tutor: Francesc Alamon)
El títol d’aquest treball engloba els tres temes que jo he tractat: el fotoperiodisme, la Guerra Civil i el paper de la dona. El nexe comú d’aquests tres fronts és la fotografia. L’objectiu del meu estudi ha estat esbrinar quins varen ser els papers de la dona durant la Guerra Civil espanyola, i endinsar-me en el seu món mitjançant la fotografia. Així doncs, he analitzat 77 fotografies (de les quals 68 han estat extretes del diari La Vanguardia) on la dona és la principal protagonista. Gràcies a aquesta anàlisi he recuperat una imatge insòlita del que van viure i sentir les dones en aquest moment tan complicat de la nostra història.

Àmbit humanístic

Mafalda y otras yerbas a càrrec de Macarena García de l’Institut d’Alcarràs (Tutora: Lourdes Palacio)
Análisis de los cómics de Mafalda desde diversos puntos de vista. Desde el punto de vista lingüístico, ha analizado cómo en el cómic se pueden ver los rasgos dialectales del castellano rioplatense, también ha estudiado el lenguaje del cómic y su presencia en Mafalda. Después ha hecho un análisis de las ideas que Quino expresa a través de este cómic y su vigencia en el siglo XXI. Por último, ha estudiado el conocimiento que los jóvenes de hoy en día tienen de Mafalda, en España y en Argentina, comparándolo con el que tienen los mayores.

La intel•ligència emocional. Psicologia i filosofia a càrrec d’Olga Gabarroca de l’Institut Màrius Torres (Tutor: Josep Maria Forné)
Estudi de la intel•ligència emocional en relació a les diferents formes d’intel•ligència i amb el pensament d’autors clàssics com Plató i Hume.

El mètode arqueològic i la seva aplicació a càrrec de Joan Tuset de l’Institut Manuel de Montsuar (Tutora: Àngels Serrano)
Introducció i explicació del món de l’arqueòleg i descripció del procés pràctic aplicat a la ciutat romana de Pol•lentia a Alcúdia, Mallorca.

Pohibido morder: la influencia del folclore vampírico en la literatura y el cine a càrrec de Cristina Escala de l’Institut Torre Vicens (Tutora: Glòria Francino)
Descripció de les característiques del “Drácula” de Bram Stoker, i comparació amb les noves sèries de vampirs de les sèries cinematogràfiques actuals. També al•lusió a altres mites vampírics de la història: Vlad Tepes, la comtessa Érsebet Báthory .

Aquest no és el meu cel! Estudiar a Catalunya essent un adolescent d’un altre país a càrrec de Nadège Bidjogo Bidjo de l’Institut Torre Vicens (Tutora: Pilar Atienza)
Saber com viu un alumne nouvingut a Catalunya. Donar a conèixer les Aules d’Acollida.

Ars Seductionis a càrrec de Marta Vidal de l’Institut Canigó d’Almacelles (Tutora Laura Dejuan)
Ars seductionis és un treball que compara els consells que es donen actualment en les revistes de moda amb els consells que donava el poeta romà Ovidi Nasó en la seva obra Ars Amatoria.

Àmbit tecnològic

Els UAV, els nous ocells del cel a càrrec d’Angie Tatiana Fonseca Castro de l’Institut Manuel de Montsuar (Tutora: Montserrat Guàrdia)
El treball planteja quin és el futur de l’aviació comercial amb la implantació dels avions no tripulats ja que es sent molt a parlar del risc de desaparèixer la feina d’un pilot d’aeronaus, com ha passat al llarg de la nostra història amb els trens de curta distancia que circulen en circuits tancats sense la presència d’un professional a bord. Té la finalitat d’apropar el món de l’aviació a tothom, un món fascinant i desconegut per molta gent i d’altra banda trobar les limitacions que té la tecnologia envers a un home, esbrinar quin és el futur a nivell nacional sobre l’avançament tecnològic aeronàutic i si en aquest camp podria coexistir una màquina i l’esser humà.
Consta de dues parts:
-La part teòrica que conté tota la informació relacionada amb els sistemes d’avions no tripulats, la seva situació actual a Espanya i les responsabilitats dels pilots.
- La part pràctica consisteix en tres entrevistes a un enginyer, a un pilot comercial i un de militar, enquestes a pilots comercials i l’elaboració d’un pla de vol com a mostra de la complexitat de la feina d’un pilot

La física aplicada als accidents de trànsit a càrrec de Víctor Rubio del Col•legi Episcopal (Tutor: Salvador Sol)
S’analitzen les fases i els factors que envolten els accidents de trànsit. A partir de les dades obtingudes en el lloc on s’han produït diferents accidents i aplicant les lleis de la física es reconstrueixen i modelitzen amb l’ajut del programa Virtual Crash. Així es podrien discernir possibles responsabilitats jurídiques i obtenir registres estadístics de les causes dels accidents per corregir-les en un futur.

Planificació d’una Slow City a càrrec de Clara Guàrdia de l’Institut Manuel de Montsuar (Tutora: Montse Guàrdia)
Una Slow City o “Ciutat Lenta” és una ciutat inspirada en el moviment de l’Slow Food, que mira de preservar les tradicions autòctones de cada territori. Per això l’objectiu del meu treball ha sigut la planificació des de zero d’una Slow City des del punt de vista urbanístic, energètic i social. Des del punt de vista urbanístic he planificat la distribució de tots els espais de la ciutat, tant públics com privats per tal de dinamitzar el poble. I energèticament parlant he intentat que la ciutat fos autosuficient.

Creació del robot SVJR a càrrec de Sergi Verdaguer de l’Institut Alfons Costafreda. (Tutor: Jordi Ruiz Chancho)
“El treball realitzat el podem dividir en tres parts:
• Estudi del sistema Android i les característiques de les seves versions.
• Creació́ d’una aplicació́ per a dispositius mòbils Android mitjançant el desenvolupador Eclipse.
• Disseny i implementació́ d’un robot amb la placa Arduino Mega ADK. La placa Arduino Mega ADK ha permès controlar, mitjançant un dispositiu mòbil Android, els nivells de temperatura i lluminositat captats per diversos sensors. L’objectiu principal d’aquest treball era construir un robot autònom, a partir de la placa Arduino, capaç de controlar els motors i sensors amb el que està equipat i realitzar girs i desplaçaments dins un circuit.”

Estudi i maquetació de la central hidroelèctrica reversible Sallente-Estany Gento del Pallars Jussà a càrrec de Xavier Galceran de l’Institut Alfons Costafreda (Tutor: Pere Josep González)
Aquest treball té com a objectius, per una part l’estudi de les energies alternatives i en concret l’energia hidroelèctrica, i per altra banda l’estudi i construcció a escala (càlculs de pendents, cabal d’aigua, volums dels pantans,…) de la central hidroelèctrica “Sallente-Estany Gento” del Pallars Jussà, així com la seva maquetació en 3D amb el programa“SketchUp 8”.

Objectiu la lluna. Una introducció a l’astronomia a càrrec d’Humbert J. Vallés de l’Institut La Serra de Mollerussa. Tutor: Francesc X. Oró.
Objectiu la Lluna és un treball que relata l’experiència pròpia en la introducció en el món de l’astronomia. El treball consta de dues parts, una text en suport paper i un bloc de presentació del treball obtingut. El document escrit està dividit en dues parts, una de teoria i una altra de pràctica. La part teòrica, que té com a objectiu la introducció teòrica a l’astronomia, s’inicia amb la història de l’astronomia des de l’antiguitat fins l’actualitat. En el següent apartat es realitza una breu introducció a la mecànica celeste. I per acabar, s’exposa una breu introducció a l’observació astronòmica, així es presenten els principals elements i consells a tenir en compte durant la realització d’una observació i s’expliquen les característiques dels diferents tipus de telescopis. La part pràctica té com a objectiu la realització d’un mapa de la Lluna. Comença amb una exposició sobre la metodologia, el programari i els recursos utilitzats durant tot el procés d’observació. A més, s’exposen les dificultats amb què ens hem trobat durant la realització del mapa lunar i es mostren els resultats obtinguts. Així també s’explica el procés de redacció d’un diari de camp, l’assessorament tècnic rebut i alguns consells útils a l’hora de realitzar una observació astronòmica. Per acabar, s’exposa el treball del mapa de la Lluna realitzat amb el suport digitat de l’eina Blogger i que es troba a l’adreça http://objectiulalluna.blogspot.com.es/.

escrit per joantfort \\ tags: , ,

gen 14

Tot i el context en el que es troba el nostre col•lectiu, treballem amb la ferma convicció de què la nostra formació no pot quedar desatesa. Et fem, per tant, una proposta que pretén abastar la major diversitat d’àrees. Si et vols formar, pots fer-ho, ara també!!

Des de l’enllaç que trobaràs a continuació podràs accedir a tota la oferta d’activitats de formació que l’ICE-CFC de la UdL ha elaborat pel que queda del curs 2012-2013. Hem organitzat les propostes agrupades per nivells educatius (Infantil/Primària, secundària i Formació Professional). Pel que fa a les trobades pedagògiques, us anirem informant oportunament.

http://www.ice.udl.cat/upnu/contingut.php?subseccio=activitats

La inscripció restarà oberta fins el 28 de gener de 2013. Cal que paris atenció amb tots els detalls de cada activitat; calendari, horari, cost, etc. abans de fer la inscripció.

Per qualsevol qüestió no dubtis en comunicar-te amb nosaltres.

David Saura  / 973703370 / david@ice.udl.cat
Carme Comes  / 973703371 / comes@ice.udl.cat
Ignasi Parra / 973703372 / ignasi@ice.udl.cat

escrit per joantfort

gen 09

OBJECTIUS

L’orientació de l’estudiantat cap als estudis universitaris i durant l’etapa d’integració a la comunitat universitària és un repte per a tota la comunitat educativa que afecta tant al professorat de secundària com a l’universitari.

Realitzar una correcta orientació té una influència molt important sobre la reducció de l’abandonament dels estudis universitaris.

Per aquest motiu, en aquestes jornades es pretén fer una posta en comú entre tots els actors involucrats: les persones orientadores dels centres de secundària i el professorat universitari, així com els propis estudiants. Les conclusions han de servir com a punt de reflexió i de treball comú per a tenir una línia conductora d’actuació que ajudi als estudiants.

Aquesta activitat ha estat finançada pel Ministerio de Educación en el marc del Programa de Atención Integral y Empleabilidad de los Estudiantes Universitarios

Programa

Acollida a càrrec del professor Fernando Guirado i Fidel Molina, Director de l’ICE-CFC

Presentació del projecte: “Programa Integral d’Orientació Universitària a la UdL”

Josep Lluís Lérida, professor responsable (Universitat de Lleida)
A l’actualitat i com a norma general les universitats incorporen serveis específics d’informació i orientació universitària.
Al cas de la informació, aquesta sol estar definida als estudis, l’estructura i el fer del dia a dia de la pròpia universitat. Pel contrari al cas de l’orientació es pot parlar de dos tipus de serveis ben diferenciats, el primer fa referència a l’orientació sobre el caràcter professional i/o vocacional, mentre que el segon se centra a donar suport personalitzat a la resolució de problemes que sorgeixen a l’estudiant durant el seu pas per la universitat.
Si bé la funció informativa sol estar ben desenvolupada, la funció orientadora formativa, entenent aquesta com “el procés continu d’intervenció conscientment programada en resposta a les necessitats del context social i universitari”, requereix un major esforç.
La Universitat de Lleida, i en concret el Vicerectorat d’Estudiantat, Postgrau i Formació Contínua, mitjançant el projecte que es presenta, té com a objectiu establir un línia de treball d’orientació integral, que abasti totes les fases per les que l’estudiant passa; la pre-universitària, universitària i la post-universitària.
La primera fase té a veure amb la necessitat de donar als estudiants de recent entrada als estudis universitaris, i fins i tot els que estan a les portes de fer-ho, les eines bàsiques per a una integració adequada, senzilla i eficaç. La segona pretén a més d’ajudar i guiar l’estudiant en el procés de l’aprenentatge, formar i incentivar en la seva llibertat d’elecció en el procés curricular, perquè es mostrin autosuficients, confiats i amb criteri a l’elecció del perfil dels seus estudis. Finalment, a l’última fase, quan els estudiants s’enfronten al món laboral, es pretén oferir les eines necessàries perquè puguin afrontar amb èxit aquest canvi i alhora fomentar la necessitat de mantenir el vincle universitari tenint en ment la formació permanent al llarg de la vida, aspecte fonamental a la societat actual.

Presentació

El Programa TRANSITA a la Universitat Jaume I

Beatriz Bonet, Cap del Servei d’Atenció Universitària (Universitat Jaume I)
La Universitat Jaume I compta amb la Unitat de Suport Educatiu (USE), que és el departament d’orientació d’aquesta universitat.
Un dels àmbits de treball de l’USE és la transició cap a la universitat, com a pas previ a l’etapa universitària, i aquesta acció es desenvolupa mitjançant el programa «Transita».
L’objectiu fonamental del programa és facilitar la presa de decisions dissenyant estratègies i materials dirigits al futur estudiantat universitari per aconseguir una decisió encertada i realista i evitar situacions com ara l’abandonament i/o el baix rendiment acadèmic.
L’eficàcia del programa es troba en el treball conjunt entre els orientadors i orientadores de secundària i l’USE. En aquest sentit, es desenvolupen una sèrie d’accions que impliquen no sols la informació sinó també la formació d’aquests professionals.
A més a més, el programa desenvolupa materials per a treballar als centres —com ara les monografies dels graus— i també s’ha dissenyat una pàgina web que ofereix tota la informació necessària de manera individualitzada als següents col•lectius: estudiantat, departaments d’orientació, professorat i pares i mares.

Presentació

Orientació per als futurs universitaris a la Universitat Rovira i Virgili

Patricia Olivé, Cap del Centre d’Atenció a l’Estudiant (Universitat Rovira i Virgili)

Aquesta ponència es va dividir en dues parts. La primera, una aproximació, basada en la experiència, al marc teòric de l’orientació per a futurs universitaris. En aquest sentit, es proposa un concepte d’orientació integral que acompanyi a l’estudiant des del moment previ a l’accés a la Universitat, durant la seva estada en la Universitat i en la seva inserció al món laboral i fins i tot en l’evolució de la seva vida professional. Aquesta orientació ha de respondre a tres preguntes fonamentals que l’estudiant ha de fer-se:
On sóc? (Qui sóc? Quines són les meves expectatives i interessos? )
On vull anar? (Quin és el meu objectiu? Quin vull que sigui el meu futur acadèmic/professional?)
Com haig d’anar-hi? (Quin és el camí idoni que haig de seguir? Quins passos he de realitzar?)
Respondre aquestes preguntes demana una actitud proactiva per part de l’estudiant. Ell és el protagonista i qui ha de decidir sobre el seu futur. Sense una actitud activa i si l’estudiant no es fa responsable de les seves decisions i del seu futur, l’orientació és inútil.
D’altra banda, l’Orientació demana establir una comunicació efectiva amb l’estudiant. En aquest sentit, cal oferir una informació precisa, fiable i adaptada a les seves necessitats per evitar caure en la paradoxa de l’excés d’informació en la que molt sovint es troben immersos.
Cal destacar en aquesta relació la necessitat de compartir el llenguatge amb els estudiants, de fer-se entenedors, així com la necessitat de desfer mites i evitar dramatitzar les decisions. L’objectiu és proporcionar informació però sobretot proporcionar eines als joves per contribuir a la seva maduració, que puguin afrontar les decisions i saber que el seu futur està a les seves mans i res és definitiu.
La segona part de la ponència va ser una exposició de les activitats d’orientació adreçades als centres i estudiants de secundària que es realitzen des de la Universitat Rovira i Virgili: les xarrades als centres de secundària, la presència de la URV en Fires i Salons, les conferències divulgatives, el projecte Fem Recerca!

Presentació

L’orientació educativa, nucli d’aula, d’aprenentatge i d’acompanyament de l’alumne

Joana Ferrer i Miquel, Departament d’Ensenyament, Servei d’Orientació i Serveis educatius.

L’orientació i la tutoria són el conjunt de les accions educatives situades en el bell mig de la vida d’un centre. Moltes escoles i instituts disposen d’un Pla d’Acció Tutorial per a concretar i planificar les accions curriculars que giren al voltant d’aspectes tan essencials com l’autoconeixement i la presa de decisions dels nois i les noies. Són la majoria dels centres els que encabeixen aquestes activitats tutorials en franges horàries protegides per a aquesta finalitat i, val a dir que, aconseguir-ne la seva integració natural en la vida de les aules i dels aprenentatges dels joves, continua essent el gran repte.
A la secundària, és habitual planificar l’orientació acadèmica i professional. I és, a tercer i quart d’ESO, quan es visualitza la necessitat de fer unes actuacions concretes amb l’alumnat per ajudar-los en aquesta presa de decisions. Situar l’orientació i la tutoria com a eixos bàsics d’aquest acompanyament vol dir, per l’escola i l’institut, prendre consciència del valor que té en el jove la recerca i la concreció del seu projecte de vida. Nodrir, fer créixer i ajudar a sortir són els tres sentits de l’arrel llatina educo. Acompanyar per mostrar el camí (ensenyar, docere), cal fer-ho des d’un guiatge situat al fons, respectuós, continuat i necessàriament molt esperançador que, al seu torn, omple semànticament l’etimologia del mot “orientar” (oriri) que vol dir ensenyar la llum. Però, com encertem a “fer sortir” un projecte de vida per a cadascun dels joves d’una manera el més humana possible i, sobretot, amb garantia de professionalitat?
Aquestes són algunes de les bases pedagògiques que ho fan possible: Afavorir en el jove el seu autoconeixement a partir de l’edificació de la confiança, treballada des de la Primària, i centrada en les possibilitats de cada persona; compartir en equip els factors que ajuden a bastir en els nois i les noies la percepció positiva del món escolar, de l’acció d’aprendre i, en definitiva, de continuar aprenent; situar-nos en la visió professional (individual o col•lectiva) del qui creu que la feina ben feta té a veure amb el grau d’adhesió de l’alumnat cap a l’escola i l’institut; construir, com a docents, la significativitat dels continguts de l’aula, fonamentalment a través de les àrees i dels espais i temps socials del centre; i, com a institució, fer visualitzar en l’alumnat la projecció d’allò que fa, ha de fer i pot arribar a fer en el món amb el qual s’identifica.

Presentació

Taula rodona: “La orientació cap als estudis universitaris i el procés d’integració dels nous estudiants”

L’objectiu principal d’aquesta taula rodona és posar sobre la taula l’estat actual de l’orientació preuniversitària i la integració dels estudiants en el món universitari.

Moderador: Josep Lluís Lérida
Participants:
• Francesc Blanch, Departament d’Ensenyament, Cap de la Secció del Serveis Educatius i Formació Permanent.
• Núria Ribé, orientadora educativa (INS Caparrella, Lleida)
• Representants dels Estudiants de primer curs (Universitat de Lleida)
• Representant del Consell de l’Estudiantat (Universitat de Lleida)

Preguntes per a la taula.
1. Què s’està fent a nivell de secundària per a orientar als estudiants caps als estudis universitaris? (departament d’educació, orientadors, universitat)
2. Perquè s’ha escollit una carrera i no un altre? Quins factors té present el futur estudiant universitari? (vocacions, sortides laborals, afinitats, …)
3. És traumàtica la integració a l’entorn universitari? Quina percepció tenen els orientadors, estudiants, prof. universitaris?
4. Què es pot fer per a facilitar la integració?

Conclusions

Divendres 21 de desembre

La integració extra-acadèmica. Més enllà de les aules.

Maria Bargalló, Vicerectora d’Estudiants i Comunitat Universitària (Universitat Rovira i Virgili)

Un dels aspectes en els quals s’ha avançat considerablement els darrers anys ha estat l’atenció respecte els diversos aspectes vinculats a la integració de l‘estudiant universitari. Des del punt de vista de la integració extra-acadèmica, s’han realitzat activitats per respondre a les demandes sorgides des del propi col•lectiu d’estudiants, així com de la preocupació dels gestors universitaris per atendre les qüestions que afavoreixen el sentiment de pertinença i una implicació més gran dels estudiants al centre universitari on estudien.
Els programes o les accions que es realitzen a les universitats acostumen a combinar qüestions acadèmiques i extraacadèmiques, com ara les accions d’acollida, els programes de tutoria (siguin professor-estudiant, siguin programes de mentoria entre iguals), …

En altres casos, es pretén dinamitzar la participació dels estudiants a la vida universitària mitjançant activitats que s’ofereixen als campus: activitats d’extensió universitària, de participació a la vida universitària mitjançant associacions amb finalitats diverses o bé al govern de la universitat…
No obstant això, segueixen sent preocupants les xifres d’abandonament que reflecteix el sistema universitari del nostre país. Les causes que s’analitzen als diversos estudis que han aparegut sobre aquest tema indiquen que el primer any dels estudis constitueix un moment clau pel fet que suposa un període bàsic d’adaptació a la nova realitat acadèmica. A més dels factors acadèmics, hi ha, a més, un grup de factors extra-acadèmics que s’han de tenir en compte a l’hora de buscar les raons que contribueixen, en un primer estadi, a la no satisfacció dels estudiants universitaris i, en darrera instància, a la no persistència.

Presentació

La integració acadèmica dels estudiants

Fernando Zulaica, Vicerrector d’Estudiantes (Universitat de Zaragoza)

Son  numerosos los trabajos y estudios elaborados dentro de la literatura científica (Astin, Harvey, Yorke/Longden, Whittaker) en los que se abordan las dificultades que tienen y con las que se encuentran los estudiantes que acceden a la universidad. Los diagnósticos que se han realizado y que, básicamente, son aceptados por la comunidad universitaria son rotundos al detectar una serie de factores. A modo de primera aproximación se han establecido siete factores que explican, desde diferentes perspectivas, las causas de las citadas dificultades. Estas son:

- Integración social. Lugar y entorno de la institución.

- Carencia de los conocimientos básicos necesarios para el inicio de los estudios elegidos y, por lo tanto, mayor exigencia en relación a los conocimientos que se tienen.

- Mala elección del campo de estudio, ya sea por no poder acceder a titulaciones debido a la concurrencia competitiva o por influencias externas.

- Carencia de contacto entre los equipos docentes y los estudiantes, faltando la necesaria proximidad profesor-estudiante

- Comprensión por el profesorado de las necesidades de los estudiantes: formación del profesorado

- Insatisfacción con los recursos de la institución.

- Problemas con la financiación de los estudios y la posibilidad de obtener empleos.

Partiendo de este conjunto de premisas, es preciso establecer líneas de acción que  propicien un diagnostico preciso de las dificultades de los estudiantes que acceden a la universidad.

Sabemos, por los estudios antes citados, que sentirse integrado, el estar acogido, el identificarse con el centro, la titulación y la universidad, es sin duda una cuestión de gran relevancia a la hora de afrontar la titulación superior con mayores expectativas de éxito. En este sentido, una buena integración de los estudiantes en la universidad empieza en los niveles anteriores a la universidad y no termina hasta pasado el primer curso en la universidad, con especial atención a las primeras semanas del primer semestre. Apoyar al estudiante es guiarle y orientarle en su integración social y académica en la Universidad, de forma que orienten los esfuerzos y aprendizajes de la forma adecuada, logrando una buena formación académica y humana, así como, una mayor autonomía universitaria. Apoyo que debe ser coordinado por las herramientas que se obtenga a través de la colaboración entre profesores-tutores y estudiantes-mentores, dentro del Programa de Apoyo Integral a los Estudiantes, en función de las necesidades de cada uno de los estudiantes.

Presentació

El Projecte d’Orientació Integral a la UdL

Josep Lluís Lérida, professor responsable del projecte (Universitat de Lleida)

A l’actualitat i com a norma general les universitats incorporen serveis específics d’informació i orientació universitària.
Al cas de la informació, aquesta sol estar definida als estudis, l’estructura i el fer del dia a dia de la pròpia universitat. Pel contrari al cas de l’orientació es pot parlar de dos tipus de serveis ben diferenciats, el primer fa referència a l’orientació sobre el caràcter professional i/o vocacional, mentre que el segon se centra a donar suport personalitzat a la resolució de problemes que sorgeixen a l’estudiant durant el seu pas per la universitat.
Si bé la funció informativa sol estar ben desenvolupada, la funció orientadora formativa, entenent aquesta com “el procés continu d’intervenció conscientment programada en resposta a les necessitats del context social i universitari”, requereix un major esforç.
La Universitat de Lleida, i en concret el Vicerectorat d’Estudiantat, Postgrau i Formació Contínua, mitjançant el projecte que es presenta, té com a objectiu establir un línia de treball d’orientació integral, que abasti totes les fases per les que l’estudiant passa; la pre-universitària, universitària i la post-universitària.
La primera fase té a veure amb la necessitat de donar als estudiants de recent entrada als estudis universitaris, i fins i tot els que estan a les portes de fer-ho, les eines bàsiques per a una integració adequada, senzilla i eficaç. La segona pretén a més d’ajudar i guiar l’estudiant en el procés de l’aprenentatge, formar i incentivar en la seva llibertat d’elecció en el procés curricular, perquè es mostrin autosuficients, confiats i amb criteri a l’elecció del perfil dels seus estudis. Finalment, a l’última fase, quan els estudiants s’enfronten al món laboral, es pretén oferir les eines necessàries perquè puguin afrontar amb èxit aquest canvi i alhora fomentar la necessitat de mantenir el vincle universitari tenint en ment la formació permanent al llarg de la vida, aspecte fonamental a la societat actual.

El Programa d’integració i tutoria als estudiants de la UdL: Programa Nèstor

Xavier Pelegrí, adjunt al Vicerectorat d’Estudiantat, Postgrau i Formació Continua i Coordinador del Programa Nèstor (Universitat de Lleida)

Fins ara la principal funció que es duia a terme des del PAT corresponia a la realització de tutories presencials (principalment grupals) de caràcter “obligat” durant el curs de primer, la preparació de la setmana d’acollida i tallers proposats pels professors. Els informes obtinguts per part dels coordinadors van mostrar mancances al seu funcionament, com poden ser casos on tutors no es presentaven als alumnes, alumnes que no assistien a les tutories, etc.

Donada aquesta situació es va creure necessari fer una reorientació del PAT, per a donar solució a aquestes mancances i ajustar el programa a les actuacions que es preveuen es podran dur a terme realment, donant així com a resultat, el programa NÈSTOR.
Una de les grans aportacions del programa NÈSTOR fa referència a la forma en que el Consell de l’Estudiantat hi participa proposant un canvi a l’organigrama per a fer-lo partícip com a interlocutor tant dels coordinadors de cada centre/facultat com, a nivell general, del coordinador del NÈSTOR.
Tanmateix, mitjançant aquest programa, es pretén aconseguir una avaluació rigorosa de les activitats realitzades que permeti conèixer l’evolució del programa.

Presentació

Observatori de l’Estudiant com a eina d’integració i participació dels universitaris

Àngels Alegre, ex-Subdirectora General de Atención al Estudiante, Orientación e Inserción Profesional de la Secretaría General de Universidades, actualment Directora de l’Observatori de l’Estudiant (Universitat de Barcelona)

L’Observatori de l’Estudiant de la Universitat de Barcelona està adscrit al Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística.
La cultura de l’Observatori de l’Estudiant de la UB s’emmarca en els objectius de l’Espai Europeu d’ Educació Superior (EEES) continguts en les conferències ministerials de Bergen (2005), Londres (2007), Lovaina (2009), Budapest (2010) i Bucarest (2012), que emfasitzen la necessitat de conèixer el perfil, característiques i condicions dels estudiants com a eina per al disseny de les polítiques que els afecten i amb la finalitat d’avançar cap a una educació superior més equitativa i inclusiva.
Els tres eixos estratègics de l’Observatori de l’Estudiant de la UB son: la participació, la dimensió social y la inserció social i laboral.
Aquest Observatori pretén ser un lloc de trobada i diàleg de tota la comunitat universitària i, sobretot, una eina de participació activa i responsable dels estudiants de la Universitat de Barcelona, tenint com a finalitat promoure i fer estudis en l’àmbit de la vida universitària dels estudiants que permetin informar, dissenyar i millorar les polítiques adreçades a aquest col•lectiu.
Els estudiants tenen un paper central com a motor d’idees i en l’ elaboració dels estudis del seu propi àmbit i la seva participació es dur a terme a través de la Xarxa d’Estudiants de Grau, constituïda pels Grups de Treball i la Comissió Permanent, així com el Suport Tècnic d’Estudis, del que formen part els estudiants de Màster i Doctorat.
L’Observatori de l’Estudiant s’emmarca en el compromís de la Universitat de Barcelona amb la responsabilitat social i el desenvolupament equilibrat i sostenible.

Presentació

Taula Rodona – “La visió de l’estudiant i del professorat”

L’objectiu principal d’aquesta taula rodona era posar sobre la taula l’estat actual de la integració i la orientació dels nostres estudiants en el món universitari.

Moderador:

Participants:
Fernando Zulaica, Vicerrector d’Estudiantes (Universitat de Zaragoza)
Josep Ma. Ribó, coordinador del pla d’acció tutorial a l’Escola Politècnica Superior (Universitat de Lleida)
Amalia Zapata, coordinadora del pla d’acció tutorial a la Facultat d’Infermeria (Universitat de Lleida)
Representants del Consell de l’Estudiantat (Universitat de Lleida)

Preguntes per a la taula.
Com s’està duent a terme actualment, la integració i l’orientació dels estudiants durant l’etapa universitària?
Quines eines o accions es duen a terme? Tenen avui en dia un pla d’integració les nostres Universitats? Compleix els seus objectius l’orientació que s’està duent a terme?
Quina ha estat l’experiència per part dels nostres estudiants?
Quin hauria de ser el paper del professorat en el procés d’Integració i Orientació? Què hauria de canviar del paper del professorat de primer?
I el del consell de l’estudiantat? Quines accions es podrien dur a terme per millorar la participació dels estudiants?
Què es pot fer per millorar de l’Orientació i la Integració? Quin pot ser el pronòstic del programa Nèstor?

Conclusions

Fernando Guirado, adjunt al Vicerectorat d’Estudiantat, Postgrau i Formació Continua (Universitat de Lleida)
Neus Vila, Vicerectora d’Estudiantat, Postgrau i Formació Continua (Universitat de Lleida)

Document

escrit per joantfort