gen 09

OBJECTIUS

L’orientació de l’estudiantat cap als estudis universitaris i durant l’etapa d’integració a la comunitat universitària és un repte per a tota la comunitat educativa que afecta tant al professorat de secundària com a l’universitari.

Realitzar una correcta orientació té una influència molt important sobre la reducció de l’abandonament dels estudis universitaris.

Per aquest motiu, en aquestes jornades es pretén fer una posta en comú entre tots els actors involucrats: les persones orientadores dels centres de secundària i el professorat universitari, així com els propis estudiants. Les conclusions han de servir com a punt de reflexió i de treball comú per a tenir una línia conductora d’actuació que ajudi als estudiants.

Aquesta activitat ha estat finançada pel Ministerio de Educación en el marc del Programa de Atención Integral y Empleabilidad de los Estudiantes Universitarios

Programa

Acollida a càrrec del professor Fernando Guirado i Fidel Molina, Director de l’ICE-CFC

Presentació del projecte: “Programa Integral d’Orientació Universitària a la UdL”

Josep Lluís Lérida, professor responsable (Universitat de Lleida)
A l’actualitat i com a norma general les universitats incorporen serveis específics d’informació i orientació universitària.
Al cas de la informació, aquesta sol estar definida als estudis, l’estructura i el fer del dia a dia de la pròpia universitat. Pel contrari al cas de l’orientació es pot parlar de dos tipus de serveis ben diferenciats, el primer fa referència a l’orientació sobre el caràcter professional i/o vocacional, mentre que el segon se centra a donar suport personalitzat a la resolució de problemes que sorgeixen a l’estudiant durant el seu pas per la universitat.
Si bé la funció informativa sol estar ben desenvolupada, la funció orientadora formativa, entenent aquesta com “el procés continu d’intervenció conscientment programada en resposta a les necessitats del context social i universitari”, requereix un major esforç.
La Universitat de Lleida, i en concret el Vicerectorat d’Estudiantat, Postgrau i Formació Contínua, mitjançant el projecte que es presenta, té com a objectiu establir un línia de treball d’orientació integral, que abasti totes les fases per les que l’estudiant passa; la pre-universitària, universitària i la post-universitària.
La primera fase té a veure amb la necessitat de donar als estudiants de recent entrada als estudis universitaris, i fins i tot els que estan a les portes de fer-ho, les eines bàsiques per a una integració adequada, senzilla i eficaç. La segona pretén a més d’ajudar i guiar l’estudiant en el procés de l’aprenentatge, formar i incentivar en la seva llibertat d’elecció en el procés curricular, perquè es mostrin autosuficients, confiats i amb criteri a l’elecció del perfil dels seus estudis. Finalment, a l’última fase, quan els estudiants s’enfronten al món laboral, es pretén oferir les eines necessàries perquè puguin afrontar amb èxit aquest canvi i alhora fomentar la necessitat de mantenir el vincle universitari tenint en ment la formació permanent al llarg de la vida, aspecte fonamental a la societat actual.

Presentació

El Programa TRANSITA a la Universitat Jaume I

Beatriz Bonet, Cap del Servei d’Atenció Universitària (Universitat Jaume I)
La Universitat Jaume I compta amb la Unitat de Suport Educatiu (USE), que és el departament d’orientació d’aquesta universitat.
Un dels àmbits de treball de l’USE és la transició cap a la universitat, com a pas previ a l’etapa universitària, i aquesta acció es desenvolupa mitjançant el programa «Transita».
L’objectiu fonamental del programa és facilitar la presa de decisions dissenyant estratègies i materials dirigits al futur estudiantat universitari per aconseguir una decisió encertada i realista i evitar situacions com ara l’abandonament i/o el baix rendiment acadèmic.
L’eficàcia del programa es troba en el treball conjunt entre els orientadors i orientadores de secundària i l’USE. En aquest sentit, es desenvolupen una sèrie d’accions que impliquen no sols la informació sinó també la formació d’aquests professionals.
A més a més, el programa desenvolupa materials per a treballar als centres —com ara les monografies dels graus— i també s’ha dissenyat una pàgina web que ofereix tota la informació necessària de manera individualitzada als següents col•lectius: estudiantat, departaments d’orientació, professorat i pares i mares.

Presentació

Orientació per als futurs universitaris a la Universitat Rovira i Virgili

Patricia Olivé, Cap del Centre d’Atenció a l’Estudiant (Universitat Rovira i Virgili)

Aquesta ponència es va dividir en dues parts. La primera, una aproximació, basada en la experiència, al marc teòric de l’orientació per a futurs universitaris. En aquest sentit, es proposa un concepte d’orientació integral que acompanyi a l’estudiant des del moment previ a l’accés a la Universitat, durant la seva estada en la Universitat i en la seva inserció al món laboral i fins i tot en l’evolució de la seva vida professional. Aquesta orientació ha de respondre a tres preguntes fonamentals que l’estudiant ha de fer-se:
On sóc? (Qui sóc? Quines són les meves expectatives i interessos? )
On vull anar? (Quin és el meu objectiu? Quin vull que sigui el meu futur acadèmic/professional?)
Com haig d’anar-hi? (Quin és el camí idoni que haig de seguir? Quins passos he de realitzar?)
Respondre aquestes preguntes demana una actitud proactiva per part de l’estudiant. Ell és el protagonista i qui ha de decidir sobre el seu futur. Sense una actitud activa i si l’estudiant no es fa responsable de les seves decisions i del seu futur, l’orientació és inútil.
D’altra banda, l’Orientació demana establir una comunicació efectiva amb l’estudiant. En aquest sentit, cal oferir una informació precisa, fiable i adaptada a les seves necessitats per evitar caure en la paradoxa de l’excés d’informació en la que molt sovint es troben immersos.
Cal destacar en aquesta relació la necessitat de compartir el llenguatge amb els estudiants, de fer-se entenedors, així com la necessitat de desfer mites i evitar dramatitzar les decisions. L’objectiu és proporcionar informació però sobretot proporcionar eines als joves per contribuir a la seva maduració, que puguin afrontar les decisions i saber que el seu futur està a les seves mans i res és definitiu.
La segona part de la ponència va ser una exposició de les activitats d’orientació adreçades als centres i estudiants de secundària que es realitzen des de la Universitat Rovira i Virgili: les xarrades als centres de secundària, la presència de la URV en Fires i Salons, les conferències divulgatives, el projecte Fem Recerca!

Presentació

L’orientació educativa, nucli d’aula, d’aprenentatge i d’acompanyament de l’alumne

Joana Ferrer i Miquel, Departament d’Ensenyament, Servei d’Orientació i Serveis educatius.

L’orientació i la tutoria són el conjunt de les accions educatives situades en el bell mig de la vida d’un centre. Moltes escoles i instituts disposen d’un Pla d’Acció Tutorial per a concretar i planificar les accions curriculars que giren al voltant d’aspectes tan essencials com l’autoconeixement i la presa de decisions dels nois i les noies. Són la majoria dels centres els que encabeixen aquestes activitats tutorials en franges horàries protegides per a aquesta finalitat i, val a dir que, aconseguir-ne la seva integració natural en la vida de les aules i dels aprenentatges dels joves, continua essent el gran repte.
A la secundària, és habitual planificar l’orientació acadèmica i professional. I és, a tercer i quart d’ESO, quan es visualitza la necessitat de fer unes actuacions concretes amb l’alumnat per ajudar-los en aquesta presa de decisions. Situar l’orientació i la tutoria com a eixos bàsics d’aquest acompanyament vol dir, per l’escola i l’institut, prendre consciència del valor que té en el jove la recerca i la concreció del seu projecte de vida. Nodrir, fer créixer i ajudar a sortir són els tres sentits de l’arrel llatina educo. Acompanyar per mostrar el camí (ensenyar, docere), cal fer-ho des d’un guiatge situat al fons, respectuós, continuat i necessàriament molt esperançador que, al seu torn, omple semànticament l’etimologia del mot “orientar” (oriri) que vol dir ensenyar la llum. Però, com encertem a “fer sortir” un projecte de vida per a cadascun dels joves d’una manera el més humana possible i, sobretot, amb garantia de professionalitat?
Aquestes són algunes de les bases pedagògiques que ho fan possible: Afavorir en el jove el seu autoconeixement a partir de l’edificació de la confiança, treballada des de la Primària, i centrada en les possibilitats de cada persona; compartir en equip els factors que ajuden a bastir en els nois i les noies la percepció positiva del món escolar, de l’acció d’aprendre i, en definitiva, de continuar aprenent; situar-nos en la visió professional (individual o col•lectiva) del qui creu que la feina ben feta té a veure amb el grau d’adhesió de l’alumnat cap a l’escola i l’institut; construir, com a docents, la significativitat dels continguts de l’aula, fonamentalment a través de les àrees i dels espais i temps socials del centre; i, com a institució, fer visualitzar en l’alumnat la projecció d’allò que fa, ha de fer i pot arribar a fer en el món amb el qual s’identifica.

Presentació

Taula rodona: “La orientació cap als estudis universitaris i el procés d’integració dels nous estudiants”

L’objectiu principal d’aquesta taula rodona és posar sobre la taula l’estat actual de l’orientació preuniversitària i la integració dels estudiants en el món universitari.

Moderador: Josep Lluís Lérida
Participants:
• Francesc Blanch, Departament d’Ensenyament, Cap de la Secció del Serveis Educatius i Formació Permanent.
• Núria Ribé, orientadora educativa (INS Caparrella, Lleida)
• Representants dels Estudiants de primer curs (Universitat de Lleida)
• Representant del Consell de l’Estudiantat (Universitat de Lleida)

Preguntes per a la taula.
1. Què s’està fent a nivell de secundària per a orientar als estudiants caps als estudis universitaris? (departament d’educació, orientadors, universitat)
2. Perquè s’ha escollit una carrera i no un altre? Quins factors té present el futur estudiant universitari? (vocacions, sortides laborals, afinitats, …)
3. És traumàtica la integració a l’entorn universitari? Quina percepció tenen els orientadors, estudiants, prof. universitaris?
4. Què es pot fer per a facilitar la integració?

Conclusions

Divendres 21 de desembre

La integració extra-acadèmica. Més enllà de les aules.

Maria Bargalló, Vicerectora d’Estudiants i Comunitat Universitària (Universitat Rovira i Virgili)

Un dels aspectes en els quals s’ha avançat considerablement els darrers anys ha estat l’atenció respecte els diversos aspectes vinculats a la integració de l‘estudiant universitari. Des del punt de vista de la integració extra-acadèmica, s’han realitzat activitats per respondre a les demandes sorgides des del propi col•lectiu d’estudiants, així com de la preocupació dels gestors universitaris per atendre les qüestions que afavoreixen el sentiment de pertinença i una implicació més gran dels estudiants al centre universitari on estudien.
Els programes o les accions que es realitzen a les universitats acostumen a combinar qüestions acadèmiques i extraacadèmiques, com ara les accions d’acollida, els programes de tutoria (siguin professor-estudiant, siguin programes de mentoria entre iguals), …

En altres casos, es pretén dinamitzar la participació dels estudiants a la vida universitària mitjançant activitats que s’ofereixen als campus: activitats d’extensió universitària, de participació a la vida universitària mitjançant associacions amb finalitats diverses o bé al govern de la universitat…
No obstant això, segueixen sent preocupants les xifres d’abandonament que reflecteix el sistema universitari del nostre país. Les causes que s’analitzen als diversos estudis que han aparegut sobre aquest tema indiquen que el primer any dels estudis constitueix un moment clau pel fet que suposa un període bàsic d’adaptació a la nova realitat acadèmica. A més dels factors acadèmics, hi ha, a més, un grup de factors extra-acadèmics que s’han de tenir en compte a l’hora de buscar les raons que contribueixen, en un primer estadi, a la no satisfacció dels estudiants universitaris i, en darrera instància, a la no persistència.

Presentació

La integració acadèmica dels estudiants

Fernando Zulaica, Vicerrector d’Estudiantes (Universitat de Zaragoza)

Son  numerosos los trabajos y estudios elaborados dentro de la literatura científica (Astin, Harvey, Yorke/Longden, Whittaker) en los que se abordan las dificultades que tienen y con las que se encuentran los estudiantes que acceden a la universidad. Los diagnósticos que se han realizado y que, básicamente, son aceptados por la comunidad universitaria son rotundos al detectar una serie de factores. A modo de primera aproximación se han establecido siete factores que explican, desde diferentes perspectivas, las causas de las citadas dificultades. Estas son:

- Integración social. Lugar y entorno de la institución.

- Carencia de los conocimientos básicos necesarios para el inicio de los estudios elegidos y, por lo tanto, mayor exigencia en relación a los conocimientos que se tienen.

- Mala elección del campo de estudio, ya sea por no poder acceder a titulaciones debido a la concurrencia competitiva o por influencias externas.

- Carencia de contacto entre los equipos docentes y los estudiantes, faltando la necesaria proximidad profesor-estudiante

- Comprensión por el profesorado de las necesidades de los estudiantes: formación del profesorado

- Insatisfacción con los recursos de la institución.

- Problemas con la financiación de los estudios y la posibilidad de obtener empleos.

Partiendo de este conjunto de premisas, es preciso establecer líneas de acción que  propicien un diagnostico preciso de las dificultades de los estudiantes que acceden a la universidad.

Sabemos, por los estudios antes citados, que sentirse integrado, el estar acogido, el identificarse con el centro, la titulación y la universidad, es sin duda una cuestión de gran relevancia a la hora de afrontar la titulación superior con mayores expectativas de éxito. En este sentido, una buena integración de los estudiantes en la universidad empieza en los niveles anteriores a la universidad y no termina hasta pasado el primer curso en la universidad, con especial atención a las primeras semanas del primer semestre. Apoyar al estudiante es guiarle y orientarle en su integración social y académica en la Universidad, de forma que orienten los esfuerzos y aprendizajes de la forma adecuada, logrando una buena formación académica y humana, así como, una mayor autonomía universitaria. Apoyo que debe ser coordinado por las herramientas que se obtenga a través de la colaboración entre profesores-tutores y estudiantes-mentores, dentro del Programa de Apoyo Integral a los Estudiantes, en función de las necesidades de cada uno de los estudiantes.

Presentació

El Projecte d’Orientació Integral a la UdL

Josep Lluís Lérida, professor responsable del projecte (Universitat de Lleida)

A l’actualitat i com a norma general les universitats incorporen serveis específics d’informació i orientació universitària.
Al cas de la informació, aquesta sol estar definida als estudis, l’estructura i el fer del dia a dia de la pròpia universitat. Pel contrari al cas de l’orientació es pot parlar de dos tipus de serveis ben diferenciats, el primer fa referència a l’orientació sobre el caràcter professional i/o vocacional, mentre que el segon se centra a donar suport personalitzat a la resolució de problemes que sorgeixen a l’estudiant durant el seu pas per la universitat.
Si bé la funció informativa sol estar ben desenvolupada, la funció orientadora formativa, entenent aquesta com “el procés continu d’intervenció conscientment programada en resposta a les necessitats del context social i universitari”, requereix un major esforç.
La Universitat de Lleida, i en concret el Vicerectorat d’Estudiantat, Postgrau i Formació Contínua, mitjançant el projecte que es presenta, té com a objectiu establir un línia de treball d’orientació integral, que abasti totes les fases per les que l’estudiant passa; la pre-universitària, universitària i la post-universitària.
La primera fase té a veure amb la necessitat de donar als estudiants de recent entrada als estudis universitaris, i fins i tot els que estan a les portes de fer-ho, les eines bàsiques per a una integració adequada, senzilla i eficaç. La segona pretén a més d’ajudar i guiar l’estudiant en el procés de l’aprenentatge, formar i incentivar en la seva llibertat d’elecció en el procés curricular, perquè es mostrin autosuficients, confiats i amb criteri a l’elecció del perfil dels seus estudis. Finalment, a l’última fase, quan els estudiants s’enfronten al món laboral, es pretén oferir les eines necessàries perquè puguin afrontar amb èxit aquest canvi i alhora fomentar la necessitat de mantenir el vincle universitari tenint en ment la formació permanent al llarg de la vida, aspecte fonamental a la societat actual.

El Programa d’integració i tutoria als estudiants de la UdL: Programa Nèstor

Xavier Pelegrí, adjunt al Vicerectorat d’Estudiantat, Postgrau i Formació Continua i Coordinador del Programa Nèstor (Universitat de Lleida)

Fins ara la principal funció que es duia a terme des del PAT corresponia a la realització de tutories presencials (principalment grupals) de caràcter “obligat” durant el curs de primer, la preparació de la setmana d’acollida i tallers proposats pels professors. Els informes obtinguts per part dels coordinadors van mostrar mancances al seu funcionament, com poden ser casos on tutors no es presentaven als alumnes, alumnes que no assistien a les tutories, etc.

Donada aquesta situació es va creure necessari fer una reorientació del PAT, per a donar solució a aquestes mancances i ajustar el programa a les actuacions que es preveuen es podran dur a terme realment, donant així com a resultat, el programa NÈSTOR.
Una de les grans aportacions del programa NÈSTOR fa referència a la forma en que el Consell de l’Estudiantat hi participa proposant un canvi a l’organigrama per a fer-lo partícip com a interlocutor tant dels coordinadors de cada centre/facultat com, a nivell general, del coordinador del NÈSTOR.
Tanmateix, mitjançant aquest programa, es pretén aconseguir una avaluació rigorosa de les activitats realitzades que permeti conèixer l’evolució del programa.

Presentació

Observatori de l’Estudiant com a eina d’integració i participació dels universitaris

Àngels Alegre, ex-Subdirectora General de Atención al Estudiante, Orientación e Inserción Profesional de la Secretaría General de Universidades, actualment Directora de l’Observatori de l’Estudiant (Universitat de Barcelona)

L’Observatori de l’Estudiant de la Universitat de Barcelona està adscrit al Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística.
La cultura de l’Observatori de l’Estudiant de la UB s’emmarca en els objectius de l’Espai Europeu d’ Educació Superior (EEES) continguts en les conferències ministerials de Bergen (2005), Londres (2007), Lovaina (2009), Budapest (2010) i Bucarest (2012), que emfasitzen la necessitat de conèixer el perfil, característiques i condicions dels estudiants com a eina per al disseny de les polítiques que els afecten i amb la finalitat d’avançar cap a una educació superior més equitativa i inclusiva.
Els tres eixos estratègics de l’Observatori de l’Estudiant de la UB son: la participació, la dimensió social y la inserció social i laboral.
Aquest Observatori pretén ser un lloc de trobada i diàleg de tota la comunitat universitària i, sobretot, una eina de participació activa i responsable dels estudiants de la Universitat de Barcelona, tenint com a finalitat promoure i fer estudis en l’àmbit de la vida universitària dels estudiants que permetin informar, dissenyar i millorar les polítiques adreçades a aquest col•lectiu.
Els estudiants tenen un paper central com a motor d’idees i en l’ elaboració dels estudis del seu propi àmbit i la seva participació es dur a terme a través de la Xarxa d’Estudiants de Grau, constituïda pels Grups de Treball i la Comissió Permanent, així com el Suport Tècnic d’Estudis, del que formen part els estudiants de Màster i Doctorat.
L’Observatori de l’Estudiant s’emmarca en el compromís de la Universitat de Barcelona amb la responsabilitat social i el desenvolupament equilibrat i sostenible.

Presentació

Taula Rodona – “La visió de l’estudiant i del professorat”

L’objectiu principal d’aquesta taula rodona era posar sobre la taula l’estat actual de la integració i la orientació dels nostres estudiants en el món universitari.

Moderador:

Participants:
Fernando Zulaica, Vicerrector d’Estudiantes (Universitat de Zaragoza)
Josep Ma. Ribó, coordinador del pla d’acció tutorial a l’Escola Politècnica Superior (Universitat de Lleida)
Amalia Zapata, coordinadora del pla d’acció tutorial a la Facultat d’Infermeria (Universitat de Lleida)
Representants del Consell de l’Estudiantat (Universitat de Lleida)

Preguntes per a la taula.
Com s’està duent a terme actualment, la integració i l’orientació dels estudiants durant l’etapa universitària?
Quines eines o accions es duen a terme? Tenen avui en dia un pla d’integració les nostres Universitats? Compleix els seus objectius l’orientació que s’està duent a terme?
Quina ha estat l’experiència per part dels nostres estudiants?
Quin hauria de ser el paper del professorat en el procés d’Integració i Orientació? Què hauria de canviar del paper del professorat de primer?
I el del consell de l’estudiantat? Quines accions es podrien dur a terme per millorar la participació dels estudiants?
Què es pot fer per millorar de l’Orientació i la Integració? Quin pot ser el pronòstic del programa Nèstor?

Conclusions

Fernando Guirado, adjunt al Vicerectorat d’Estudiantat, Postgrau i Formació Continua (Universitat de Lleida)
Neus Vila, Vicerectora d’Estudiantat, Postgrau i Formació Continua (Universitat de Lleida)

Document

Escrit per joantfort


Fes un comentari