mai 14

Ponències

Va començar la sessió amb dues ponències, la primera de l’Anna Pujol Brunet: Aprendre i ensenyar literatura a les aules de secundària i batxillerat: metodologies, projectes, recursos i eines 2.0

Aquí teniu la seva presentació
La segona ponencia va anar a càrrec de la Teresa Férriz Roure, directora del projecte LletrA, la literatura catalana a internet de la Universitat Oberta de Catalunya

Aquí teniu la seva presentació

Altres enllaços que ens va passar
Musica de poetes
Biografies
Argus

Taula rodona

Les noves tecnologies s’han implantat a les aules amb tanta celeritat que a mesura que aprenem nous recursos i ens hi anem adaptant, n’apareixen molts altres de manera exponencial que ens reclamen cada cop més energia per estar-ne actualitzats. Sembla que els recursos tecnològics vagin més de pressa que la pròpia metodologia, si més no, per a tants de nosaltres que amb certa edat ja som immigrants digitals. (Mark Prensky)

Lluís Rius Oliva, catedràtic a l’INS Pla de l’Estany de Banyoles i té un Màster en Multimèdia Educatiu (UB). Fa més de vint anys que fa classe de llengua i literatura i encara troba motivant la feina que fa. Va començar a integrar les tecnologies digitals a l’aula quan eren més un problema que una solució i encara pensa que aquestes eines faciliten els processos d’aprenentatge.

Ha estat alumne i formador en nombrosos cursos de TIC/TAC adreçats a docents. És coordinador de l’equip de formadors TIC de l’ICE «Josep Pallach» de la UdG i consultor a la UOC en assignatures relacionades amb les tecnologies digitals.
Ha treballat en l’elaboració de llibres de text i materials didàctics (UOC) i ha publicat articles sobre docència i noves tecnologies.
Des de 2005 és responsable del taller de projectes multimèdia educatius IDMON , des d’on ha produït diversos aplicatius, pàgines web, exposicions virtuals: «Lletres de batalla», «Versals», «Muds de mots», «Joc de miralls», «Glops»…
Presentació

En Francesc Alamon Queralt és Doctor en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i Catedràtic d’Ensenyament Secundari, nivell educatiu en què imparteix Llengua Catalana i Comunicació Audiovisual.

És professor associat a la Universitat de Lleida, responsable de les assignatures de Producció sonora i de Gestió de la producció audiovisual.
Les seves principals línies de recerca es centren en els processos de comprensió en la comunicació humana, la fonètica perceptiva, la psicolingüística i la comunicació audiovisual. Altres camps del seu interès versen al voltant del disseny i la gestió curricular dels plans educatius i, concretament, en el desenvolupament curricular dels mitjans audiovisuals com una competència lingüística bàsica. El treball que ha desenvolupat en aquest camp l’ha vinculat sovint amb el Departament d’Ensenyament, on ha format part de l’equip que ha elaborat els dissenys curriculars de l’àrea de llengua i en la redacció de diversos materials de formació sobre els mitjans audiovisuals i de comunicació. Actualment coordina un grup del Fòrum d’entitats del Consell Audiovisual de Catalunya.

Ha col•laborat en algunes publicacions com ara Filologia en Internet, del Departament de Filologia espanyola de la UAB, i és coautor de diverses publicacions de Formació en Mitjans Audiovisuals (MAV) per a centres educatius i d’alguns materials sobre la Competència Comunicativa Audiovisual a l’educació.

En Josep Miquel Arroyo és professor de llengua i literatura catalanes a la Fundació privada Osona Formació i desenvolupament on està treballant en formació de persones adultes (Escoles d’adults, formació reglada per a l’obtenció del Graduat en educació secundària, cursos d’accés al cicles formatius de grau mitjà i grau superior) i ha estat professor de ràdio a l’Escola Vedruna de Tona i actualment és cap d’estudis del Centre de Formació Permanent d’Osona Sud.

Presentació

Qüestions que van centrar el debat:
* Amb les noves tecnologies la docència està canviant de manera vertiginosa, tanmateix tinc la sensació que la didàctica de la literatura té una dura competència amb la didàctica de l’art (amb l’accés a les obres d’art i als museus de tot el món), de les ciències socials (amb simulacions de la vida a l’Egipte del Faraons), de les ciències experimentals (amb jocs a l’interior de la cèl•lula) i altres que poden ser molt més espectaculars i visualment atractives per a l’alumnat. Disposem de recursos per a l’ensenyament de la literatura tan suggerents i atractius com en disposen d’altres matèries? quins?

* Em pregunto si amb l’ús de les noves tecnologies a les aules en què hi ha professorat neofòbic, que les rebutja aferrant-se a les eines tradicionals (Bic vs TIC), i professorat neofílic, que s’hi ha abocat amb totes les energies, no ens podem trobar d’aquí a poc una diferència cada cop més pronunciada del col•lectiu docent i en quina mesura pot ser bo o dolent.

* Podem assegurar que la transferència del coneixement és millor? No parlem de les habilitats procedimentals de l’alumnat; ells han nascut amb les noves tecnologies i nosaltres en som immigrants. El dilema és, aprenen més i millor o, per contra, no aprenen més ni millor? D’altra banda, el nostre alumnat ha nascut

amb les noves tecnologies, fins a quin punt no ha de ser la seva forma natural d’aprendre?
* Finalment, a part de problemes de connexió, quin problema hi trobeu a l’aplicació de les TAC a l’aula?

A la taula hi va haver coincidència a considerar que les eines TAC (tenint persent que no són tan sols les eines informàtiques les tecnologies de què parlàvem, cal incloure-hi enregistradores, eines audiovisuals, etc) són una eina que no s’ha de convertir en la finalitat. Com a eina suposen incloure les metodologies amb què ha crescut l’alumnat actual, conèixer les possibilitats que ens ofereixen i utilitzar-les sense centrar-nos en les tecnologies.

Sembla que els millors resultats s’obtenen quan hi ha implicació emocional de l’alumnat amb lesactivitats proposades, al marge de l’ús o no de les “noves” tecnologies, – tampoc no són tan noves!- la qual cosa ens fa pensar que tampoc no tenim la batalla perduda si podem aconseguir que l’alumnat s’hi senti motivat.

El corpus literari com a eina de suport a l’explicació de la literatura

El Corpus Literari Digital és una plataforma virtual que pretén recollir les digitalitzacions dels materials que constitueixen el patrimoni literari contemporani en llengua catalana, especialment del segle XX, per tal de contribuir a la seva preservació i difusió, i de fomentar-ne la investigació. L’explicació va anar a càrrec dels profesors Jordi Malé i Joan Ramon Veny.

Corpus literari digital

Espai Màrius Torres

Ruta Màrius Torres

escrit per joantfort \\ tags: , , ,